Els animals no humans, tenen coneixement dels seus processos mentals?

La capacitat de reflexionar sobre el propi comportament i sobre els processos mentals, s’anomena metacognició i s'ha considerat com un caràcter distintiu de l'esser humà. No obstant això, recents experiments neurofisiològics s’han proposat estudiar els correlats neuronals de la capacitat metacognitiva d'altres especies (dofins, rates, micos, etc.). Malgrat que hi ha un gran interès en conèixer si altres espècies diferents dels humans tenen capacitat de metacognició, no hi ha consens sobre la definició i els mètodes de valoració d’aquesta capacitat en altres espècies.   Els estudis previs fets fins ara es basen en l’observació del comportament animal per determinar si tenen formes senzilles de metacognició, com ara la confiança en les seves decisions o la certesa d’aquestes.  

Per exemple,  un dels dissenys experimentals emprats en micos consisteix en què els animals hagin de prendre una decisió de manera que reben una recompensa si la decisió és correcta. També se’ls dona la possibilitat d’optar per una recompensa segura, tot i que menys agradable. Si opten per la recompensa segura,  els experimentadors conclouen que el mico té poca confiança en les conseqüències de la seva decisió en termes de recompensa. Tot i que,  a mesura que es complica l’experiment, quan la decisió és fa més difícil, el mico opta per la recompensa segura, la qual cosa no suposa metacognició.

D’aquí que els investigadors Andrea Insabato, Mario Pannunzi i Gustavo Deco (Professor d’investigació ICREA), membres i director, respectivament,  del Grup de Recerca en Neurociència Computacional  de la UPF, proposin en un treball publicat a la revista Neuroscience and Biobehavioral Reviews, una perspectiva crítica sobre els recents estudis que investiguen la capacitat metacognitiva dels animals no humans (upf.news).