Actualitat

El bilingüisme modifica les profunditats del cervell al llarg de la vida

Fins ara,  la investigació s'havia centrat sobretot en els efectes del bilingüisme en l'estructura de l'escorça cerebral, en part a causa que es comprèn millor la seva rellevància en el llenguatge i també a causa de limitacions tècniques que, fins ara, impedien estudiar adequadament altres regions cerebrals més profundes.

El cervell es debat entre la coherència dinàmica i la metastabilitat estructural

Un treball de Gustavo Deco i Morten L. Kringelbach, publicat a Trends in Neurosciences,  enllaça el concepte dinàmic de coherència amb el de metastabilitat,  amb la qual cosa examinen l’ampli repertori de funcions cerebrals a través de l’estructura anatòmica subjacent a la seva connectivitat. Un estudi dut a terme gràcies a l’evidència del modelatge computacional del cervell sencer,  elaborat a partir de dades multimodals obtingudes per tècniques de neuroimatge.

L’estudi del bilingüisme i dels mecanismes cognitius rep un nou impuls

Dins la convocatòria 2015 d’accions de dinamització “Redes de Excelencia” Xarxes Consolider del Ministeri d’Economia i Competitivitat de l’Estat espanyol, l’1 de desembre ha engegat la Xarxa Consolider en Bilingüisme i Neurociència Cognitiva com a continuació del projecte anterior Consolider Brainglot que es va dur a terme del 2007 al 2013 i que va significar un canvi quantitatiu i qualitatiu en la recerca pel que fa a la generació de coneixements de frontera i a la creació de sinèrgies entre els grups que van participar.

Un model probabilístic infereix de l’activitat neuronal l’activitat cerebral

Un article publicat l’11 de novembre a PLOS Computational Biology defineix un criteri probabilístic comú capaç de donar compte dels diferents i complexes esdeveniments dinàmics que coexisteixen en l’activitat espontània de les xarxes neuronals in vivo, que es podria aplicar in vitro a cultius cel·lulars i in silico a models computacionals.

Com s’integren els valors ètics i morals en una segona llengua?

Per comprendre el contingut d’una frase no només intervé conèixer el significat semàntic de les paraules sinó també la informació pragmàtica que aquestes mateixes paraules evoquen.  La manera com les persones processen els continguts d’una frase escrita o parlada, per exemple, en l’afirmació “El divorci és inacceptable”, la interpretació de l’adjectiu “inacceptable” variarà en funció de la pròpia opinió sobre el rol del divorci.

Pàgines